L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró. Rep el seu nom pel físic estatunidenc Robert Andrews Millikan, qui el va realitzar per primer cop juntament amb Harvey Fletcher el 1909.[1][2] Millikan el va perfeccionar el 1913[3] i va rebre el premi Premi Nobel de Física del 1923.
L'experiment consistí essencialment a fer caure gotetes d'oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d'un camp elèctric. Algunes de les gotetes es carregaven elèctricament per efecte d'una radiació de raigs X i, donant al camp elèctric un valor apropiat, era possible d'equilibrar-ne la caiguda. Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat, el pes de la goteta, i coneixent la massa de les gotetes (que pot calcular-se mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l'aire), Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d'una quantitat fixa, que és la càrrega elemental. El valor obtingut fou e = 1,592 4(17)×10−19 C, només un 0,62% inferior al valor acceptat actualment e = 1,602 176 565 (35)×10−19 C.[4]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :1